Quan portar un fill al psicòleg: senyals per a famílies

Si t’has preguntat quan portar un fill al psicòleg, segurament fa temps que alguna cosa et preocupa: un canvi de caràcter, unes pors que no marxen, rebequeries que desborden tota la família o una tristesa que no saps d’on ve. Fer-se aquesta pregunta no és cap fracàs com a pare o mare. És, de fet, una manera de cuidar.

Consultar tampoc vol dir que al teu fill li passi res greu. Sovint, una valoració serveix per entendre què passa i saber com acompanyar-lo millor. Aquí repassem els senyals més habituals en infants d’entre 3 i 12 anys, aproximadament. Si el teu fill ja és adolescent, els senyals canvien força: en parlem a ansietat i depressió en adolescents: senyals d’alerta.

Quan portar un fill al psicòleg: el que és esperable i el que no

Créixer té etapes difícils. Les pors nocturnes, la gelosia quan arriba un germà o els nervis abans de començar l’escola formen part del desenvolupament. No tot el que incomoda és un problema.

Per distingir una etapa d’una dificultat que mereix atenció, fixa’t en tres criteris:

Durada. El malestar es manté durant setmanes o mesos i no millora amb el que heu provat a casa.
Intensitat. La reacció és molt més forta del que esperaries per a la seva edat o per al que la provoca.
Interferència. Afecta el seu dia a dia: l’escola, el son, les amistats o la convivència familiar.

També val la pena consultar quan hi ha hagut un canvi important —una separació, una pèrdua, un trasllat, un canvi d’escola— i notes que el teu fill no s’hi acaba d’adaptar. I quan tu, que el coneixes millor que ningú, tens la intuïció que alguna cosa no va bé.

Senyals concrets, àrea per àrea

Cap d’aquests senyals, per si sol, indica res concret. El que orienta és la combinació, la durada i l’impacte.

Emocions

Pors que no s’ajusten a l’edat i que li impedeixen fer coses: dormir sol, anar a l’escola, quedar-se amb altres adults.
Angoixa intensa cada vegada que s’ha de separar de vosaltres, més enllà de l’etapa en què és esperable.
Tristesa, irritabilitat o plor freqüent sense un motiu clar.
Comentaris negatius sobre si mateix: «no serveixo per a res», «ningú m’estima».

L’ansietat infantil sovint no es diu amb paraules: apareix com a mal de panxa o preguntes repetides. Mentre decidiu si consulteu, ajuda escoltar-lo sense treure-li importància, mantenir rutines previsibles i no evitar sistemàticament tot el que li fa por, perquè l’evitació tendeix a fer créixer el malestar.

Conducta

Explosions de ràbia freqüents i difícils de calmar.
Agressivitat cap a altres infants, cap als adults o cap a si mateix.
Oposició constant a gairebé qualsevol norma.
Canvis bruscos: un infant actiu que es tanca, o un de tranquil que es torna molt reactiu.

Escola i aprenentatge

Rebuig a anar a l’escola, sobretot si va acompanyat de queixes físiques als matins.
Dificultats persistents per mantenir l’atenció, organitzar-se o seguir el ritme de la classe.
Problemes amb la lectura, l’escriptura o el llenguatge oral que no milloren.

Alguns d’aquests senyals mereixen una valoració, sense presses per posar-hi nom. Quan la dificultat és sobretot d’aprenentatge, d’organització o de parla, a CLAUS també hi ha els serveis de reeducació acadèmica i de logopèdia, que es poden coordinar amb l’acompanyament psicològic.

Relacions i assetjament escolar

No té amics o explica sovint que el deixen de banda.
Evita les activitats de grup, les festes d’aniversari o el pati.
Torna de l’escola amb material trencat, blaus que no sap explicar o molt canviat d’humor.
No vol parlar del que passa a classe o reacciona amb por quan li pregunteu.

Si sospites que hi ha assetjament escolar, parla-ho amb l’escola sense esperar.

Cos, son i alimentació

Mals de panxa o de cap freqüents sense una causa mèdica aparent (que sempre cal descartar primer amb el pediatre).
Malsons repetits, dificultat per agafar el son o por intensa a dormir sol.
Canvis notables en la gana o en la relació amb el menjar.

Regressions

Torna a fer-se pipí quan ja ho controlava.
Recupera conductes d’etapes anteriors: parlar com un nadó, necessitar dormir amb vosaltres, deixar de fer coses que ja feia sol.

Són habituals després d’un canvi gran, com l’arribada d’un germà; si s’allarguen, val la pena consultar-ho.

Rebequeries: quan són normals i quan convé consultar

Les rebequeries són molt habituals entre els dos i els quatre anys. L’infant encara no té recursos per gestionar la frustració i l’explosió és la seva manera d’expressar-la. A mesura que el llenguatge i l’autocontrol maduren, acostumen a espaiar-se i a durar menys.

Té sentit consultar quan:

Als cinc o sis anys continuen sent tan freqüents i intenses com en etapes anteriors.
Són molt llargues o l’infant no aconsegueix calmar-se ni amb ajuda.
Hi ha cops, autolesions o objectes trencats de manera habitual.
Apareixen també a l’escola o amb altres adults, no només a casa.
La família viu pendent d’evitar-les.

En aquests casos, sovint la feina comença amb els pares: entendre què hi ha darrere de la conducta i trobar maneres de posar límits amb calma i coherència.

Com parlar-li al teu fill de la visita al psicòleg

La manera com li ho expliqueu influeix en com ho viurà:

Sigues sincer. No li diguis que aneu a comprar o al metge. Explica-li que anireu a veure una persona que ajuda els nens i les nenes quan alguna cosa els preocupa.
Adapta-ho a la seva edat. Als petits n’hi ha prou amb una frase senzilla; als grans pots explicar-los què has observat.
No ho presentis com un càstig ni com la conseqüència d’haver-se portat malament.
Treu-li pressió. No cal que parli de res que no vulgui. En psicologia infantil és habitual fer servir el joc o el dibuix per apropar-se a les emocions.

Com és la primera visita a CLAUS

A CLAUS, el procés comença habitualment amb la família. La primera visita, de 50 minuts, és un espai perquè ens expliqueu què us preocupa, com és el vostre fill, quan va començar el que observeu i com afecta la vida a casa i a l’escola.

Treballem amb el Model CLAUS, una manera d’entendre cada infant dins del seu context. En infants, el triangle mira tres mons que s’influeixen entre si: l’infant (emocions, conducta i necessitats), la família (comunicació i vincles) i l’escola (aprenentatge i relacions), sobre la base de la seva història personal. A partir d’aquí es defineixen uns objectius clars i compartits, adaptats a cada cas.

Ho expliquem amb més detall a la pàgina de psicologia infantil a Mataró.

Família i escola, en la mateixa direcció

Treballar només amb l’infant, sense comptar amb el seu entorn, seria mirar només un tros de la foto. Per això els pares formeu part del procés i rebeu orientacions per acompanyar el vostre fill. Quan és necessari, i sempre d’acord amb la família, ens coordinem amb l’escola perquè tots els adults que l’envolten vagin en la mateixa línia. De vegades, el que més ajuda al principi és un espai d’orientació familiar per revisar límits, comunicació o rutines.

Un psicòleg infantil al centre de Mataró

CLAUS és a l’avinguda del Maresme, al centre de Mataró. La psicologia infantojuvenil es fa de manera presencial, i hi venen famílies de Mataró i d’altres municipis del Maresme, com Argentona, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar o Sant Andreu de Llavaneres. Atenem en català i en castellà.

Si busques un psicòleg infantil a Mataró i tens dubtes sobre si el teu fill necessita ajuda, pots trucar-nos o escriure’ns per WhatsApp al 681 890 740, o fer-ho des de la pàgina de contacte. En parlem amb calma i valorem junts si té sentit una primera visita.

Preguntes freqüents

Si porto el meu fill al psicòleg, li posaran una etiqueta?

No necessàriament. L’objectiu d’una primera valoració és entendre què li passa i què ho manté, no posar-li un nom. De vegades n’hi ha prou amb unes orientacions per a la família. Quan algun senyal mereix una avaluació més específica, se us explica amb claredat.

L’escola se n’assabentarà?

Tot el que es parla a consulta és confidencial. La coordinació amb l’escola només es planteja quan és útil i sempre amb el vostre acord.

La psicologia infantil es pot fer online?

A CLAUS, l’atenció a infants i adolescents és presencial, al centre de Mataró. L’orientació familiar, en canvi, es pot fer presencialment o online.

Aquest article és informatiu i no substitueix una valoració professional. Si hi ha una situació de risc o d’emergència, truca al 112. Si el teu fill expressa idees de fer-se mal o de no voler viure, també pots trucar al 024 (gratuït, 24 hores).