Ansietat i depressió en adolescents: senyals d’alerta

L’adolescència és una etapa de canvis intensos: el cos, les amistats, la relació amb la família, la necessitat d’intimitat. És normal que el teu fill o la teva filla passi més estona a l’habitació, discuteixi més o tingui alts i baixos d’humor. Per això, quan es parla d’ansietat i depressió en adolescents, el dubte de moltes famílies és el mateix: on acaba l’adolescència «normal» i on comença un malestar que necessita atenció?

No hi ha una línia exacta, però sí criteris que ajuden a orientar-se: quins canvis són esperables, quins senyals d’alerta convé no deixar passar, com parlar-ne a casa i quan té sentit buscar un psicòleg per a adolescents. L’objectiu no és posar etiquetes, sinó mirar amb més claredat.

Si el teu fill o la teva filla parla de fer-se mal, de no voler viure o de suïcidi, no esperis. Truca ara al 024 (línia d’atenció a la conducta suïcida, gratuïta i disponible les 24 hores) o al 112 si hi ha un perill immediat. Aquest article és informatiu i no substitueix la valoració d’un professional.

Coses de l’edat o senyals d’alerta?

Els canvis d’humor, les ganes d’estar més amb els amics que amb la família, el xoc amb les normes o els moments de desmotivació són habituals en aquesta etapa: formen part de construir una identitat pròpia.

La diferència sol estar en tres elements:

Durada: no són uns dies, sinó setmanes, i no remet quan les circumstàncies milloren.
Intensitat: el malestar sembla desproporcionat o no aconsegueix sortir-ne.
Impacte: afecta diversos àmbits alhora —estudis, amistats, son, convivència— i deixa de fer coses que abans feia.

Una mala setmana després d’un examen és esperable. Un canvi sostingut que l’allunya de la seva vida habitual mereix una mirada més atenta.

Com es manifesta l’ansietat en l’adolescència

L’ansietat és una resposta natural, però es converteix en un problema quan és massa freqüent o intensa i condiciona el dia a dia. En adolescents, sovint es nota en:

Preocupacions constants pels estudis, el físic, el que pensaran els altres o el futur.
Molèsties físiques recurrents sense una causa mèdica clara: mal de panxa, mal de cap, nàusees, sensació d’ofec.
Evitació: no voler anar a l’institut, a entrenar o a llocs on abans anava sense problemes.
Dificultats per adormir-se o despertar-se amb neguit.
Moments d’angoixa molt intensa que l’espanten.

Sovint l’adolescent no en diu «ansietat»: diu que està cansat, que no hi vol anar o que «no és res». Si vols aprofundir-hi, pots llegir sobre els símptomes de l’ansietat i quan demanar ajuda.

Com es manifesta la depressió en l’adolescència

La depressió en adolescents no sempre s’assembla a la tristesa que imaginem. Alguns senyals que convé observar:

Irritabilitat. Sovint, més que tristesa, hi ha mal humor constant, respostes brusques o explosions per coses petites. No sempre és «mala actitud»: pot ser un malestar que no sap expressar d’una altra manera.
Aïllament. Deixa de quedar amb els amics, abandona activitats que li agradaven o es tanca a l’habitació gairebé tot el temps.
Pèrdua d’interès. Res no li fa il·lusió, tot li és igual.
Baixada del rendiment escolar. Li costa concentrar-se o perd la motivació pels estudis.
Canvis en el son i la gana. Dorm o menja molt més o molt menys que abans.
Les pantalles com a refugi. El mòbil i les xarxes formen part de la seva vida i no són el problema en si. El senyal és que s’hi refugiï per no pensar, no sentir o no relacionar-se, i que la resta quedi en segon pla.
Comentaris molt negatius sobre si mateix, com ara «no serveixo per a res» o «a ningú li importo».

Si detectes ferides que no s’expliquen, roba de màniga llarga fora de temporada o comentaris sobre desaparèixer, parla-ne amb ell o amb ella i busca ajuda professional sense esperar. També et pot ajudar llegir com diferenciar tristesa i depressió.

Factors de risc d’ansietat i depressió en adolescents

Normalment no hi ha una única causa, i cap factor per si sol no vol dir que hagi d’aparèixer un problema. Però convé tenir presents:

Assetjament escolar, també el que passa a través del mòbil i les xarxes socials, que no s’atura quan s’acaben les classes.
Pressió social i acadèmica: la imatge, la comparació constant, la necessitat d’encaixar al grup o la sensació de no estar mai a l’altura.
Conflictes o canvis a casa: separacions, discussions freqüents, mudances, pèrdues.

Saber-ho no serveix per alarmar-se, sinó per estar atents i oferir suport abans que el malestar creixi.

Com parlar amb el teu fill adolescent

«No m’explica res», diuen moltes famílies. És normal que un adolescent no ho comparteixi tot, però hi ha maneres de facilitar la conversa:

Tria el moment. Les converses importants surten millor en contextos relaxats —al cotxe, caminant, cuinant— que cara a cara després d’una discussió.
Escolta més del que parles. Evita donar solucions de seguida o treure-hi importància («això no és res»).
Descriu el que observes, sense jutjar. «Et veig més cansat últimament, com estàs?» obre més portes que «sempre estàs tancat a l’habitació».
Valida el que sent, encara que no ho entenguis del tot. Validar no és donar-li la raó, sinó reconèixer que el que viu és real per a ell.
Pregunta directament si et preocupa la seva seguretat. Parlar del suïcidi amb calma no li posa la idea al cap; li obre la porta perquè ho pugui explicar.

Quan i com buscar ajuda

Val la pena consultar un psicòleg per a adolescents quan els senyals es mantenen en el temps, afecten diversos àmbits de la seva vida o, com a família, sentiu que ja no sabeu com ajudar-lo. No cal esperar que la situació sigui greu. I si hi ha qualsevol indici de risc per a la seva seguretat, el pas és immediat: 024 o 112.

I si no hi vol anar? És una situació freqüent. Algunes idees:

Explica-li per què et preocupa, sense plantejar-ho com un càstig ni com un «a tu et passa alguna cosa».
Presenta-ho com un espai seu, per parlar amb algú de fora de la família.
Dona-li marge de decisió: quin dia, a quina hora, si vol que l’acompanyis la primera vegada.
Si de moment no vol, podeu començar vosaltres. L’orientació familiar també és un espai per entendre què passa i com acompanyar-lo millor.

Per a criteris més generals, també pots consultar quins senyals indiquen que el teu fill pot necessitar un psicòleg.

Com treballem amb adolescents a CLAUS

Al nostre servei de psicologia per a infants i adolescents a Mataró treballem des d’una perspectiva integradora i basada en l’evidència científica, adaptant les eines a cada noi o noia. Ens hi guia el Model CLAUS, que en aquesta etapa mira tres àmbits que s’influeixen entre si: l’adolescent (emocions, conducta i necessitats), la família (comunicació i vincles) i l’escola o l’institut (aprenentatge i relacions), sobre la base de la seva història personal. Quan és necessari, ens coordinem amb l’entorn familiar i educatiu per tenir una mirada completa.

Sobre la confidencialitat. Per parlar amb llibertat, un adolescent necessita saber que el que explica a la sessió es respecta. Per això, des del principi expliquem a l’adolescent i a la família com funcionarà: què es queda dins de l’espai de teràpia i què compartirem amb els pares, com ara l’evolució general i orientacions per a casa. L’excepció són les situacions de risc greu per a la seva seguretat o la d’altres persones, en què la família n’ha d’estar informada.

Al centre de Mataró, a prop de les famílies del Maresme

CLAUS és al centre de Mataró, a l’Avinguda del Maresme. L’atenció a adolescents és presencial, en sessions de 50 minuts, de dilluns a divendres de 9:00 a 21:00. Atenem famílies de Mataró i de tot el Maresme, com ara Argentona, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar o Canet de Mar.

Si et preocupa com està el teu fill o la teva filla, pots contactar amb nosaltres per telèfon o WhatsApp (681 890 740), per correu o amb el formulari, i valorarem junts com us podem ajudar. Més informació sobre l’acompanyament psicològic per a adolescents i les seves famílies.

Preguntes freqüents

Com sé si és una etapa o alguna cosa més?

Fixa’t en la durada, la intensitat i l’impacte: si el canvi es manté setmanes i afecta diversos àmbits de la seva vida, val la pena consultar-ho. Una valoració professional ajuda a entendre què passa sense posar etiquetes precipitades.

Els pares participen en la teràpia d’un adolescent?

Sí, la família forma part del procés. La manera concreta s’adapta a cada cas: hi pot haver espais amb l’adolescent sol, espais amb la família i, quan cal, coordinació amb l’institut, sempre respectant la seva confidencialitat.

Què faig si el meu fill parla de fer-se mal?

Pren-t’ho seriosament i no el deixis sol. Escolta’l amb calma, sense jutjar, i truca al 024 (gratuït, 24 hores) per rebre orientació, o al 112 si hi ha un perill immediat. Després, busca acompanyament professional per a ell i per a la família.